Qui Som?

Els que formem l'Hospitalitat, no som, ni paternalistes ni ploraneres. Som dones i homes, normals i corrents. Som persones que mirem als ulls, amb un somriure i també plorem.

Portem en el cor pau, delicadesa i respecte. Ningú, és imprescindible, però tots ens necessitem. Ens recolzem els uns amb els altres, per anar fent camí, ens ajudem.

Ningú és millor ni pitjor que l'altre, som iguals i diferents. Res pretenem treure els uns dels altres que no sigui, amistat i consol. Som pelegrins de la vida, i com pelegrins caminem.


LES HOSPITALITATS I ELS JOVES

Les hospitalitats som associacions de laics, sense ànim de lucre. En total som uns quinze mil voluntaris, que des de les respectives hospitalitats treballem tot l'any fent diverses activitats per aquestes persones per tal d'alleugerir la seva malaltia, dins el que es pugui, però sobretot per donar molta alegria. És un treball col·lectiu amb un objectiu prioritari que és el malalt. Treballem dins les nostres diòcesis. En total a Catalunya, hi han vuit hospitalitats: Barcelona, Girona, Lleida, Solsona, Tarragona, Tortosa, Urgell i Vic. Si bé el pelegrinatge, que cada any es fa a Lourdes, és la activitat principal i la que congrega i crida més gent; durant l'any, cada hospitalitat fa altres activitats iguals de positives i importants: Convivències d'alguns dies entre voluntaris i malalts; visites per visitar altres santuaris, parcs o d'interès cultural i turístic.

Hi pot entrar qualsevol persona sigui quin sigui el seu estatus social i econòmic; només fa falta que tingui ganes de fer un servei de cara al malalt.

Està obert a totes les edats: joves, grans i no tan grans. Les hospitalitats fa molts anys que es van fundar, son molts pelegrinatges i activitats a l'esquena, i aquelles persones que en el seu moment eren joves plens d'il·lusions i amb ànims per tirar-ho endavant, mica en mica es van fent grans.
El jovent té energia i empenta, i se'l necessita per algunes feines costoses i que necessiten de força per tirar-les endavant i oferir un millor servei al malalt. D'aquesta manera podrem aconseguir que les hospitalitats perdurin molts anys i puguin continuar servint a malalts i discapacitats, amb el munt d'activitats i idees noves que el jovent aporta.

JOVE!!!!!!! APUNTA'T A L'AVENTURA

EL PELEGRINATGE

La gent discapacitada i malalta té mínims recursos per poder sortir. Aquets recursos no són només económics, si més no també físics i psicològics.



És donar un cop de mà a les persones discapacitades i malaltes.



És...hi trobaràs...:

PELEGRINAR A LURDES AMB MALALTS I MINUSVÀLIDS: UNA EXPERIÈNCIA PER VIURE-LA

Com ja sabeu cada any, les Hospitalitats del Bisbat de Vic i Solsona pelegrinem amb malalts, minusvàlids i molts pelegrins que ens acompanyen.

Perquè puguin venir malalts i joves amb problemes necessitem molts cololaboradors voluntaris que hi posin les mans, les cames i el cor, és una tasca maca, agraïda, ajudem a fer feliços a molta gent malalta que viu en residències i cases particulars, i sense els voluntaris, els malalts no podrien anar a Lurdes.



Penseu que hi ha famílies que també necessiten un descans de malalt, i aquests dies poden reposar del seu intens dia a dia. M'agradaria que ho provéssiu un any; segur que hi tornaríeu un altre per poc que poguéssiu.

L'Hospitalitat del Bisbat de Vic la formem tres grans comarques, OSONA, BAGES i ANOIA.

A Lurdes estem tots junts al mateix Hospital, però s'organitza cada comarca amb autocars. Així el viatge és més curt. Molts anys enrere es feia tot en tren i totes les comarques per Vic. Cada comarca té metges i infermeres titulats/des, perquè a Lurdes s'hi podria anar sense capellans, però no sense metges; un consiliari capellà, que el mateix temps és rector de diferents parròquies, hi cololabora amb la junta directiva formada per un petit grup de voluntaris homes i dones que treballen tot l'any per organitzar el pelegrinatge (i altres sortides que es fan durant l'any).



Els pelegrins i voluntaris (que nosaltres en diem personal de servei) cada un de nosaltres, tots els que pelegrinem, paguem el viatge i despeses. Som voluntaris i solidaris. Solament a vegades hi ha malalts i algun acompanyant que se'ls ajuda a pagar el viatge, perquè ningú pugui quedar sense anar a Lurdes.



EL VOLUNTARIAT


El voluntari o la voluntària és una persona que adquireix una consciència solidària que l' empeny a actuar en col.laboració amb altres persones, per tal de despertar-hi la seva pròpia capacitat per millorar la seva qualitat de vida.

El servei es basa en l'intercanvi de temps, coneixements, habilitats o serveis de manera voluntària entre persones o col·lectius. Una nova fórmula de voluntariat en què tothom ofereix el que millor sap fer a canvi d'una mica del que vol aprendre o necessita.



La paraula exacta no és desinterès, perquè la persona voluntària en té molt d´interès, i obté satsifaccions en les seves motivacions personals.



L'únic que has de fer; és ser com cadascú és, treure el millor que portes dins. Intentar que amb les teves accions puguis donar una acció d'ajuda i d'acompanyament a aquella persona que necessiti de tu.



És un exercici personal del qual només tu en treuràs conclusions, ningú pot extreure conclusions per a tu, no hi han paraules per explicar el que cadascú obté del pelegrinatge. És una realitat, una vivència i convivència que s'ha de viure i veure per a un mateix per a poder sentir l'inexplicable.

És una experiència molt positiva i amb bons resultats.



DONEM I REBEM FELICITAT

MOLTES GRÀCIES

Moltes gràcies, per estar al meu costat
Moltes gràcies, per donar-me la amistat
en els moments que et vull recordar
llavors només tinc que en tu pensar.

Jo, sense tu estic desemparat
em sento molt sol, penso que m'he equivocat
et trobo tant a faltar
que del meu cap no et puc esborrar.

Tenir-te un dia al meu costat, sempre ho he desitjat
és quelcom que sempre he esperat
mai et podré oblidar
per sempre, et vull recordar.

Tu, la meva vida m'has alegrat.
Tu, me l'has omplert de felicitat.
No imagines com t'arribo a estimar,
jo, no et vull oblidar.

M'agrada pensar en tu
m'agrada estar amb tu.
Jaume Pérez Escudero